Aprendre a comptar fins al 20: recitar números no és comptar
Aprendre a comptar fins al 20: recitar números no és comptar
Gairebé tots els nens de 3 o 4 anys "compten fins a deu". Ho diuen de carrerilla, com una cançó. I molts pares donem per fet que ja saben comptar. Però posa sis macarrons a taula i demana-li que et digui quants n'hi ha. És molt normal que un nen que recita fins a vint sense equivocar-se toqui els macarrons més de pressa que no diu els números, en compti algun dues vegades o se'n salti un altre.
Recitar la llista de números és memòria, igual que aprendre's una cançó. Comptar de debò demana dues coses més: tocar cada objecte exactament una vegada mentre dius un número (els mestres en diuen correspondència un a un) i entendre que l'últim número que dius respon a la pregunta "quants n'hi ha?" (això és la cardinalitat). Sense aquestes dues peces, comptar fins a vint només és una cançó més llarga.
Com sé si el meu fill compta de debò?
Una prova de dos minuts. Posa cinc joguines en filera i demana-li que les compti. Fixa't si en toca una per cada número que diu. Quan acabi, pregunta-li com aquell qui res: "Doncs, quantes joguines hi ha?"
Si torna a comptar des del principi en comptes de respondre "cinc", encara no ha fet el pas de la cardinalitat. No passa res. Tots els nens triguen mesos a fer-lo, normalment entre els 3 i els 4 anys i mig.
Una altra prova amb premi: "Dona'm quatre galetes del plat". Si t'allarga un grapat a l'atzar, encara està aprenent. Si va comptant "una, dues, tres, quatre" i s'atura just aquí, ja fa servir els números com a eina i no com a sons.
Quan s'equivoqui, estalvia't el "no, així no". Funciona més bé comptar tu el mateix, a poc a poc, tocant cada joguina d'una manera una mica teatral: "UN... DOS... TRES...". Els nens copien el model molt abans d'entendre la correcció.
Comptar a les escales, a taula i a l'hora de recollir
No cal seure a "fer mates" amb un nen de 4 anys. Cal comptar coses de veritat unes quantes vegades al dia, dos o tres minuts cada cop.
Les escales són el millor material que tens a casa. Un esglaó, un número: és la correspondència un a un amb tot el cos. I de regal ve la cardinalitat: "Quants esglaons té la nostra escala? Tretze. I demà quants en tindrà? També tretze!". Que el nombre d'esglaons no canviï d'un dia per l'altre li fa moltíssima gràcia a un nen de 4 anys, i aquesta broma repetida és matemàtica pura.
A taula, dona-li una feina: "Som quatre. Quantes forquilles necessitem? Porta-les tu". Aquí està comptant, recordant la quantitat i comprovant-la en repartir. Si en sobra una o en falta una, encara millor: "Ostres, hi ha tres forquilles i som quatre. Quantes en falten?"
I a l'hora de recollir: "Quants cotxes caben a la capsa? Comptem-los mentre els desem". La mateixa feina de sempre, però ara amb números a dins.
Onze, dotze, tretze: el tram difícil en català
Els números de l'1 al 10 són paraules curtes que el teu fill ha sentit milers de vegades. I a partir del disset, les paraules s'expliquen soles: disset ve de "deu i set", divuit de "deu i vuit". El problema és al mig. Onze, dotze, tretze, catorze, quinze i setze són sis paraules que no s'assemblen a res i que només es poden memoritzar. Per això tants nens compten "...deu, onze, dotze, disset!" durant mesos.
Dos trucs que funcionen:
El primer: no comencis sempre des de l'u. Si el teu fill arrenca cada vegada des del principi, el tram de l'onze al setze li arriba amb carrerilla i el passa en automàtic (o l'esquiva). A les escales, prova amb "avui comencem al deu: deu, onze, dotze...". Comptar des d'un número que no és l'u costa molt més del que sembla, i és exactament el múscul que li falta.
El segon: veure els números escrits en ordre. El nostre joc d'ordenar números va justament d'això, arrossegar i col·locar els números al seu lloc, i pots triar el rang per practicar precisament el tram que se li encalla. I quan ja reconegui els números de dues xifres, escriure'ls ajuda a fixar-los: les fitxes de números puntejats serveixen per resseguir el traç mentre diu cada número en veu alta.
Quan està a punt per passar del 10?
Abans d'empènyer cap al vint, mira si ja fa aquestes tres coses amb números petits:
- Compta 8 o 10 objectes tocant-ne cada un exactament una vegada, sense saltar-se'n cap.
- Respon a "quants n'hi ha?" sense tornar a comptar.
- Et dona la quantitat exacta que li demanes ("dona'm cinc peces") i s'atura.
Si encara en falla alguna, ampliar el rang no ajuda. Un nen que "compta fins a vint" però no et pot donar quatre galetes ha après una cançó més llarga, no més matemàtiques. El que necessita és més pràctica amb quantitats petites que pugui tocar i veure. Aquesta base té nom, sentit numèric, i sosté tot el que ve després.
Si ja fa les tres, endavant sense por. El camí és el mateix que de l'1 al 10: comptar coses reals, no imprimir fitxes de 30 exercicis. Esglaons més enllà del deu, els cotxes de l'embús, les cartes en repartir. I si vols idees curtes per al dia a dia, aquí tens 10 activitats de matemàtiques sense preparació.
Avui mateix, quan pugeu a casa, compteu els esglaons. Si el teu fill arriba fins al deu i allà es perd, ja saps on és la frontera. Demà comenceu a comptar al nou. En un parell de setmanes, l'"onze, dotze, tretze" sortirà sol, i aquesta vegada comptant de debò.
